dimarts, 2 de gener del 2007

Al César el que és del César...



Tots els contes, normalment, tenen un pare o una mare. Bé, en aquest cas no estic segur que tingui un pare, ni tampoc una mare. "Les aventures del peix Enric i en peix Manel" (o del peix Manel i del peix Enric), amb el pirate Canonada i d'altres amics i amigues, neix gràcies a un dels sentiments més meravellosos que podem conèixer i compartir en aquesta vida: l'amistat.

Cada any, des de fa molts, gairebé 20, ens trobem 6 amics per compartir aquestes hores finals -ara ja són dies- de cada any i conèixer més com ens van les coses als uns i als altres. I des de fa gairebé 13 o 14 anys (oi, Marc i Júlia?), ho fem amb les persones més meravelloses que mai hem pogut conèixer. Aquestes persones són els nostres fills i filles: els veritables inspiradors i inspiradores d'aquest conte que ha anat creixent amb i per a ells i elles. En Pol i en Carlos també recorden bé aquesta història i malgrat que ja són més grans (11 i 12 anys) encara no només la recorden, sinó que la demanen i segueixen construint... I aquest any s'hi ha afegit una nova... autora, la Mei, que amb els seus 6 anys ja intuïa ahir a la nit que aquesta història semblava créixer i aparèixer a mesura que l'anàvem explicant ("L'estem imaginant ara aquesta història?" -va preguntar amb la seva veueta de princesa amb personalitat...). I clar, dormint, sí, repeteixo, dormint tranquilament, ahir, estava la Nian, que és possible que ben aviat s'afegeixi a la nòmina narrativa d'aquesta història on el més important no és allò que s'explica, i que potser es coneix, sinó... amb qui es comparteix.

I tot plegat, obra de l'amistat. I l'amistat només existeix si hi ha amics i amigues. Així que gràcies Ignacio i Montse, pare i mare de la Júlia i en Carlos; Oriol i Marta, pare i mare de la Mei i la Nian; i, naturalment, a la Montse, que em va fer el 93 i el 95 els millors regals que mai he tingut, en Marc i en Pol. Ve't aquí els veritables inspiradors i inspiradores, conspiradors i conspiradores, d'aquest sentiment que tan esbojarradament comparteixen el peix Enric, el peix Manel, el pirata Canonada i tots els personatges de la història: l'amistat.

I per acabar, us convido a comentar el que recordeu d'aquesta història, què és el que més us agrada, quins personatges recordeu més, per què, com us els imagineu, per què la voleu tornar a escoltar cada any, si han de créixer els personatges... En fi, que comenteu el que us vingui en gana i, quan ho hagueu fet... començarem a recordar-la, d'acord?
Nota final: per als qui no coneixen el conte, es preguntaran que hi té a veure la foto. Per a nosaltres... molt, oi?